Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella.

Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.

D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i. Per exemple: llàgrima (i no iàgrima), ella (i no eia), coll (i no coi).